(Clan)destins

Hi ha una pena profunda en el frec silenciós de les seves úniques sabates contra l’herba humida, sumida en la gola basta de la negra nit. Entre esbufecs, la humitat es filtra cos endins, i cada pas l’allunya d’on vol ser. La tramuntana gèlida l’assota amb preguntes i ràbies antigues, que semblaran eternes.

I sento que les sabates també són les meves, i el cel fosc és sobre meu. I els ossos xops, sota la meva de pell, mentres desitjo un país on no haguem de caminar de nit per ser el que necessitem.

«Una nit de lluna plena,

tramuntàrem la carena,

lentament, sense di res.

Si la lluna feia el ple,

també el féu la nostra pena.»

Pere Quart, «Corrandes d’exili»

Amb veu de Lluís Llach, https://www.youtube.com/watch?v=rtzjl-c-V6o