L’art del saurí

L’esplanada agresta i silenciosa, coberta de converses polsoses que es fan sorra, que es fa duna i, després, desert.

Un dia, una paraula tendra, un bri desubicat, trenca l’erm ressec i raspós, i captivada el deixo viure, exòtic, estranger, turista, singular, enmig del que podria tan sol somiar ser, potser algun dia, un prat.

I el brot fresc entre el vapor de l’estuba, no triga a assecar-se. Però la idea del camp verd ja em viu a l’estómac i, a poc a poc, de nit somio obagues i abundors, i el desig, lentament, es concreta i s’instal.la de dia, també, sobre el prat perpètuament nu d’herba, que ara ja sempre descriuré pel què li falta i no pel què té.

I és llavors que, amb l’art del saurí, cavo decidida els pous que necessito, per descendir pell endins, entre solituds pregones, fins a trobar l’aigua que els meus anhels es mereixen. Perquè sí, vull un prat verd.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s